.....Y ahora si me disculpas, me voy a mi casa a tener un ataque al corazón.....(III)
dijous, de juliol 07, 2005 Edit This 0 Comments »"Non c'é idioma per la veritá, non c'é aroma come l'amicizia..."
Un altra frase del Silvio..... es cm si fos de casa d tota la vida. Si no recordo mal, cap als 15 anys vaig tindre una crisi d'akestes, que jo autoanomeno, "les meues crisis existencials", en les que els adolescents es dediquen a questinar coses, jo als 15 ja no escoltava a Silvio, m'ho havia deixat ja feia uns anys, era tal cm es ara la meua germana i tal com Javi deia ahir nit "...eres como ella pero en grande..." , aixo si, si ella llegeix aço, decidira no ser el que li toca ser..... Era un cuestionament musical, la musica per a mi, i suposo que algú ho sap ja, es cm la vida, necesito seure i fer musica, no puc viure sense aixo..... encara que siga el repiqueteig dels meus dits sobre la taula...... algo...., jo vaig cuestionar una part de la musica que per a mi no encaixava.
Els que creixem escoltant musica no "comentada", es a dir, musica sense lletra, musica on cada nota la anterior i la seguent es l'idioma, i resulta que es universal, i no sol haver problemes, excepte per l'interpret..... suposo que arribem algun dia a pensar que la musica en lletra realment no te ninguna ventatja, per a mi es tot un món, tindre que sortir al carrer i sentir 1500 bases idèntiques, on sols canvia el que diu el cantant i damunt ho fa en un idioma que pocs al meu voltant entenen!!!! en el poder que poden tindre 3 notes en acorde, i fan aço???.
Per a mi era un moment raret, segueix pareixent-me igual, pero ara, que hem conec, no m'extraño de sentir al meu cervell marmolant aço..... ara se que es una limitació que es posen akests interprets, es treuen feina, no volen expresar més....... digueume si coneixeu alguna canço escrita en la que es puga veure a: un nen maltractat, que plora, fugint pels foscos carrers de la seua ciutat, cau cada tres passos, es fa mal, plora, pero es torna a alçar, vol fugir, arribar lluny, no tindre que tornar a casa, i ara corre descalç i es fa mal, no sap d'on treu les forces pero segueix, en davant, sense un punt on dirigirse, i quan ja no pot mes, quan ja no sent que puga respirar apareix ella entre els edificis, vestida de blanc, irradiant amor i tranquilitat, tot alló que li ha donat sempre, i aleshores ell cau a terra i segueix plorant, compren que ha de tornar a casa i l'energia que avans no tenia ella se la torna, diu que estarà cada nit al seu costat, que quan la necesite sols ha de pensar en ella i esperar la nit...., que sempre que es senta sol, ja no puga moures del mal d'ossos i de cap que li provoquen les pallisses, sempre, cada nit podra mirar per la finestra i ella, la lluna sempre estara esperant-lo..... i acompanyat de la campana de l'esglesia s'el sent tornar...... anys mes tard ell es ja tot un adult, va aconseguir eixir d'aquella casa i sols ell es qui mana obre els seus actes, pero no l'ha oblidat i seu al seu piano i li compón una canço, no escolta be el que sona, pero ho porta tan dintre seu que poc importa, es realment ell el que escull, de tots els sentiments que podria expresar pot elegir els justos, pero sols ell per a fer-te plorar un dijous al mati, de resaca..... pensant en l'angunia, el fret i el dolor, de estar tirat al terra en mig de la nit, i voler desapareixer del món.....
"ja acabo....."
baix explico coses d'ahir.... :p
.
.
P.D.: per a mi ha sigut un trauma la suposició de que Beethoven va coneixer a Mozart en Viena i que li va donar algunes classes........ Viena..... aghhhh!!! que xiqueta mes odiosa, akella que caminava del braç d'un pobre martir, entre les plaquetes amb nom de compositors, que tenia que aguantar mil sopors sobre gent ja morta....
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada