UNA COSETA QUE HE ESCRIT AVUI, NO HE DORMIT MASSA BE....

dimecres, de desembre 29, 2004 Edit This 3 Comments »
Estic a la dutxa, l’aigua cau suaument a sobre del meu cos, gota a gota, molt suau, no m’agrada. Amb la mà dreta agafo lentament l’ansa i amb un gir, també lent, aconsegueixo un augment de la pressió de l’aigua, els repiqueteig sobre la meva esquena ja no es suau, ara m’agrada, les gotes son més fortes i hem relaxen, es el que volia, es perfecte, com a mi m’agraden les coses, el meu pel mullat hem cau sobre els muscles.

Aigua clara, transparent a sobre del meu cap.

Obro els ulls lentament baix l’aigua i la veig caure al meu voltant, quan arriba al plat de la dutxa es fon i cau cap a el desguàs, es un moviment continu, es dibuixen rius , rius que varien, rius que es tenyeixen de vermell.

Aigua rosada, vermella sobre els meu peus.

Els meus ulls tornen a tancar-se però abans dirigeixo la mirada cap als meus peus, vorer el fred fil del ganivet hem fa tornar a resistir-me a que els meus ulls es tanquen i visualitzo el meu canell esquerre.

Hi ha un tall, hem fa gràcia, i un somriure apareix als meus llavis, que ja estan d’un blau pàl·lid, no es el típic tall horitzontal, no vull que qui hem trobe pense que soc una inculta, es un perfecte tall diagonal, amb la profunditat adequada, sols talla venes, perfecte, com a mi m’agraden les coses, no he pogut evitar que el meu dit índex de la mà dreta acaricie la superfície del tall, inclòs faig pressió per a que les petites punxades elèctriques que surten de la ferida paren.

M’agrada la meva pell ara es molt més blanca, un blanc perfecte, com a mi m’agraden les coses, a nivell dels genolls tinc un rius vermells que dibuixen gràcils corbes cap als meus turmells, avui m’agraden més que mai, la felicitat dibuixa un altre somriure als meus llavis, hem sento tan plena, ja res importa, ni els espasmes que comence a patir al braç dret hem fan abandonar aquest estat, ja no puc obrir els ulls, s’han tancat i ja no els obriré mes, poc a poc el meu cos es recolza a les parets de la dutxa i va caient.

Es dobleguen els meus turmells, els meus turmells........., es dobleguen els meus genolls i soc conscient de la situació del meu cos, l’estat en el que hem trobo fa que l’interpretació de l’espai millore, si poguera vorem des de fora voria el meu cos fred, tremolós, flàccid, recolzada a la dutxa amb els braços als costats de les cames, en un racó, la pell sense turgència, d’un blanc immaculat, perfecte, aixina es com m’agraden les coses?.....

De sobte un soroll irromp els meus últims pensaments, es la porta del bany, algú ha entrat, però ja no tinc força per tornar a obrir els ulls, seria deliciós acomiadar-me de qui fos amb una mirada d’aquelles que diuen de tot, però ja es tard. Una ma càlida que m’agafa amb força del muscle hem provoca una sensació molt estranya, en un instant tot el sentit que tenia aquest acte es perd, però ja estic massa dèbil i aquest serà el meu últim pensament. No se si dintre d’aquesta fantasia final que m’ha provocat el dubte s’hi troba l’imatge que hem ve al cap, uns llavis, vermells, d’un vermell viu, perfectes, com a mi m’agraden les coses, s’aproximen a la meva orella, poc a poc, la percepció de l’espai cada vegada es mes nítida a la meua ment, s’obren i diuen el meu nom, suaument, molt suau......

Com si aquestos llavis haguessin provocat una descarrega d’energia noto com cada cèl·lula del meu cos comença a calfar-se, el fred desapareix i entro en un estat de perfecció, com a mi m’agraden les coses, no hi ha dolor, no hi ha espasmes al meu braç i intento tornar a obrir els ulls.

Al principi està tot un tant borrós, no puc percibir la figura que es troba al meu davant, encara que tot segueix sent vermell el meu cos es troba en una postura diferent a com es suposa que l’havia deixat, no se exactament com, ja que alguna cosa m’impedeix tindre consciencia del meu cos. Tot comença a fer-se clar, ara ho veig, no sóc a la dutxa, sino al llit, que faig ací??, als peus del llit hi ha algú que hem mira, el meu primer acte es treure les mans de baix de la vermella funda nordica, no hi ha res, el tall no existeix, era un somni??? Tan de bo els somnis es fessin realitat algun dia.

La veu que m’ha tret del somni torna a dirigir-se a mi:


-Que somniaves? Pareixia bonic, feies un somriure especial.........
-Res
-Crec que mai t’havia vist somriure aixins, era tan dolç, diria que han passat mesos, no puc recordar-te somrient.......
-Serà perquè ja no dorms amb mi, últimament tinc molt somnis d’aquestos tan dolços
-Li preguntaré a la Laura, ella si que dorm amb tu últimament



El meu cos s’havia incorporat durant la conversa, ara el deixo caure sobre el coixí, no tinc ganes de parlar, pero al meu interlocutor se’l veu interessat, havia esperat aquest moment mesos avans, ara no, ara ja estic cansada.


-Pregnta-li el que vullguis, ella no te ningún problema de parlar sobre el que passa (tanco els ulls, desitjo tornar al meu somni)
-Aplica-t’ho (obro els ulls, veig com marxa)


Giro el meu cap i miro la tauleta de nit, una nàusea hem fa tornar a la realitat, a la cruel realitat dels últims mesos, l’últim tractament després de l’operació, una quimio ben agressiva, perfecte!!, com a mi m’agradaven les coses. Tan de bo els somnis es fessin realitat algun dia.

SOPAR 18.12.04

dimarts, de desembre 21, 2004 Edit This 1 Comment »
el grupet 2 Posted by Hello

SOPAR 18.12.04

dimarts, de desembre 21, 2004 Edit This 0 Comments »
vista panoramica del grup... no comment Posted by Hello

SOPAR 18.12.04

dimarts, de desembre 21, 2004 Edit This 0 Comments »
En la Noche.......pero q grupet!!! Posted by Hello

SOPAR 18.12.04

dimarts, de desembre 21, 2004 Edit This 0 Comments »
En el Hanoi amb Lillo......... mare mevaaaaaa Posted by Hello

VINYETES

dimecres, de desembre 15, 2004 Edit This 0 Comments »
un altra vinyeta, forma de plenar blog rapida........ Posted by Hello

VINYETES

dimarts, de desembre 14, 2004 Edit This 3 Comments »
una tireta, jejej Posted by Hello

COSES : Manuscrit 1

dilluns, de desembre 13, 2004 Edit This 0 Comments »
Be, cm no sabi aq enviar......... per actualitzar el blog (xq hi havia queixes, q si no.....)..... una de les meues ultimes adquisicions: el primer manuscrit mecanografiat de J.K. Rowling, d la Perda Filosofal, de puny i lletra + maquina, a espai simple (diu q despre sli toc atornar a passar-ho xq l'imprenta lacceptes). Q RARETA SOC, DEU MEU!!!!
Posted by Hello

COSES

dilluns, de desembre 06, 2004 Edit This 2 Comments »

q monaaaaaadaaaaaaaa Posted by Hello o q burradaaaaaaaaaaaa............. no!!! millor que guaranada
;p

Fins que no vaig llegir l'apunt de Virginia Mascaró a l'AVUI diumenge no vaig trobar la raó exacta de lo del burret i els catalans. Cm q ja sabia tot alló de q utilitcen un burro perque son uns tosuts i no se que...........jajaaaj, era per recordar la tonteria akella que havia publicat no se qui (q especifica q stic avuiiiiiiiii!!!!), aixo es que la meua ment elimina les tonteries....
En aquesta direcció podeu trobar informació de la tasca que es du a terme al Berguedà per preservar aquesta raça. Ho deixe caurer perque si hem pose a explicar tot alló de "el guarà català es considerat la millor raça........." amb veu de Felix Rodriguez, mes d'un caura sobre el teclat, aixins que ho deixo al vostre parer, si us apeteix veure mes fotos i informació avant!!! i si no, també be.........

ENDEVINALA: Department of nothing

dijous, de desembre 02, 2004 Edit This 0 Comments »
Jejejeje, treball de busqueda bibliografica: toca>>>> llegir el text, ficar-lo al google i relacionarlo en una cosa que a mi m'agrada........ fàcil (moooooolt facil ho he provat i surt a la primera)



***************************************************************
Through a creepy forest she ran, young Emma in her white nightie; flapping and phantasmic in the gloom of an enchanted night-storm. For it was prophesied that the only way to lift the spell was for her to find the Night Garden and take the ring from the hand of the evil Lucien Lothair who ruled all Sardorf with an iron fist and a nasty climate. In order to do this she had to run through this forest, where darkness had stolen all colour - sucked it like a vampire does.


Something was chasing her. How could she know if she was running towards even greater danger . She couldn't, basically, so she just had to get on with it and run anyway and hope she was running in the right direction. On she strove, scraping her extremities on stumps of mighty oak and frowning yew - whereupon she came upon an ivied wall, wildly she fought for passage - and lo! By luck or grace, she fell upon a door which gave on to The Night Garden.


All moonlit and full of eerie beauty and tranquillity. Here the wind fell silent - and her pursuer seemed not to be around any more. The garden seemed to belong to a great house or castle, now mainly forgotten. All around were crumbling walls and sundials, old statues, rose trees, terrible gargoyles and stone animals. What she didn't see were little real live devilish faces poking from behind rocks. Then suddenly, standing right in front of her, there was a group of weird children. They were staring at her. One of them said, 'Who are youz?' And then, before anyone could answer, this big loud honking voice from somewhere else, suddenly shouted 'Henry!!!' which is my name.


And then there wasn't any garden or children, just me sitting next to my grandma's bed, probably late for school, smelling haddock, wishing Grandma's stories didn't have to be always interrupted. You see how annoying it is! It's more than annoying, it's irksome. In fact, it was twenty to nine and I was about five minutes away from quite a big detention if I didn't go damn sharpish. I still wanted Grandma to go on, but that's always when she gets strict and says, 'No more talking, the session is closed.'


***************************************************************

dimecres, de desembre 01, 2004 Edit This 1 Comment »
AAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAAAAAAAAAA

AAAAAAAAAAAAAAGONIA*







*aIXO HO RESUMEIX tot