........AVUI......bufffffffff

dissabte, de maig 07, 2005 Edit This 0 Comments »
Personalment crec q en l'historia d'este blog mai m'aureu trobat tan malament......ni el post aquell d'angunia podia ser tan penos com tot el q hem passa pel cap escriure......

  • No eu sentit mai una opressió al pit q no et deixa respirar???si, si, comença al bell mig del tors, a el que diriem la boca del estómac, i aleshores com si algú aguera teixit una fina red de fils de dolor, la pressió munta fent voltes pit amunt, poc a poc, no li vols fer cas, penses que no es res, que no hi ha raó........ i arriba a la gola, i un cop arribat aqui s'enreda al teu coll i comença a fer força, aleshores perds la capaciat de controlar la teua propia respiracio i mentre la sensació dolorosa s'instaura al cor (o on deuria estar anatomicament), et ve un mal de cap i els fils de dolor ja t'han arribat a la mandibula o lluiten contra les teues forces, ja que intentes q no arribe, per favor a passar del clatell......no ho pots suportar....arriba un punt on no pots aguantar i les llagrimes comencen a caure i deixes de respirar, perque no ho pots controlar.......tampoc pots controlar la raó, aixina que com no saps que et passa fas l'unica cosa que et funciona:
  • deixes que la teua esquena resbale suaument porta del bany abaix mentre agafes una tovallola amb la ma, quan has arribat al terra el teu cap no aguanta mes i es produeix una "transducció" del dolor en un gemec q no pots controlar, es un gemec humit, tremolós i que desgraciadament et recorda que te una causa, que com vols desconeixer, l'unic que s'et acut es taparte la boca amb la tovallola.....
  • benbe algún dia tingues la força d'acabar en aquesta penosa vida que no te sentit, que hem fa mal, o al menys tindre que acabar en estos p... moments, perque no puc mes, no es pot viure aixina, a totes hores ficada en el bany, sense voler saber la causa perque es molt mes trista que tot el que pugueu llegir......perque una persona que es fa mal a si mateixa no te sentit de viure, i jo no el trobe....



......i les llagrimes no hem deixen veure el teclat.....

.......i hem dic engaaaaaa, deixa de fer la figaflor, deixa de plorar, tot passara.......i res.......



......hoy tu nombre se me olvida
( ojalà se me olvidara),
Se me olvidó que te olvidé
(que me obligo a olvidarte),
se me olvidó que te dejé, lejos mu lejos de mi vida
(ojalà no tuviera que verte nunca más),
se me olvidó que ya no estás
(no estàs pero vuelves),
que ya ni me recordarás, y me volvió a sangrar la herida
(encima sangre......la que no tiene que recordar soi yo),
Se me olvidó que te olvidé, y como nunca te encontré,
entre las sombras escondía, y la verdad no se porqué,
se me olvidó que te olvidé, aunque nada se me olvida
(olvidar......a ver si aprendemos....).
Yo te recuerdo cariño, mucho fuiste para mi,
siempre te regalé mi encanto, siempre te lleve mi vida,
hoy tu nombre se me olvida.....
Entrada més recent
Entrada més antiga