VIATGE 1 >>> cds: Caminata a Santiago de Compostela
dimecres, de setembre 22, 2004 Edit This 2 Comments »
Diari en procces d construccio i traduccio...............disculpeu les molesties!!!!!!!!!!!!!!!!
Jornada 0 : Arribada a León (14/09/2004)
Super cansino viatge en tren en el q vaig acabar en el cul mig-ulcerat........ja voreu les photos.........
Super cansino viage en tren en el q acabe cn el culo medio ulcerado.........ya vereis las photos........
A la arribada a León un fred........brrrrrrrrr........i després d trobar el albergue (donem les gracies al ex-presidiari jardiner, al gelater i a totes les abueles antipatiques d la ciutat), varem començar a coneixer als nostres primers companys de vitge, per grups:
A la llegada a León un frio.........brrrrrrrrr........i despúes d encontrar el albergue (damos las gracias al ex-presidiario jardinero, al heladero i a todas las abuelas antipaticas d la ciudad), empezamos a conocer a nuestros primeros companyeros de viaje, por grupos:
1. El noi d mallorca i el de burgos q anaven junts (molt simpatics)
1.El chico de mallorca i el de burgos q ivan juntos (muy simpaticos)
2. Uns nois (2) q anaven en bici, malaguenyos
2. Unos chicos (2) q ivan en bici, malagueños
3. Un grupet de nens amb 2 noies i un professor d'educacio fisica un tant peculiars (q ens depararia el futur en ells?????? jejejje)
3. Un grupito de nenes con 2 xicas i un profesor d educacion fisica, un tanto peculiares (q nos depararia el futuro cn ellos??????jejejje)
4. Gent tope rara q parlava llengues extranyes
4. Gente tope rara q hablava lenguas extranyas
5. Uns frabcesos q feien el camí amb tren..........
5. Unos franceses q hacian el camino en tren....
6. La noia aquella de les crosses, q era?????
6. La chica aquella de las muletas, q era????
7. Molta més gent simpàtica, la noia alemanya q començava eixe dia la seua labor de hospitalera i la dona més gran q ja ho era
7. Mucha más gente simpatica, la chica alemana q empezava eses dia su labor de hospitalera i la mujer más mayor q ya lo era
Encara q no ens ho pensavem seria la nit q millor dormiriem (+ o -), no molts ronquits (allo era utrero o diaz?????) i les ganes d Sendoa d matar a "putos adolescentes q no dejan d hablar...." ejem...........
(fi del primer dia)
Aunque no nos lo pensavamos seria la noche q mejor dormiriamos (+ o -), no muchos ronquidos (aquello era utrero o diaz?????) y las ganas d Sendoa de matar a los "putos adolescentes q no dejan de hablar...." ejem.............
(fin del primer dia)
Jornada 1: León- Hospital de Órbigo (15/09/2004)
Després de desdejunar pera, llet amb sucre i alguna cosa més sólida (merda!!!!!! no recorde ni el desdejuni!!!!!! l'alzheimer....), varem sortir cap a les 7:30-8:00 de camí, ixirem amb els nois d mallorca i burgos (amb els q vàrem seguir totes les petxines per aqueta maleida ciutat, q pareixiem tontets pegant voltes en cercle!!!!!! bonica visita cultural d bon matí) i després els deixarem radere (els nois tenien q esmorzar......), ens varem trobar a gent diversa i començarem a fer-nos en l'habit de la salutació peregrina: sort i bon camí...........
Después d desayunar pera, leche an azucar i alguna cosa más solida (mierda!!!!! no recuerdo ni el desayuno!!!!!! el alzheimer....) salimos hacia las 7:30-8:00 de camino, salimos cn los chicos d mallorca i burgos (cn los q seguimos todas las conchitas por la maldita ciudad, q pareciamos tontitos dando vueltas en circulo!!!!!! bonita visita cultural d buena mañana) i despúes los dejamos atrás (los chicos tenian q desayunar...), nos encontramos a gente diversa y empezamos a hacernos al hàbito dl saludo peregrino: suerte i buen camino.....
Vàrem trobar a la segona presència canina del viatge (la primera havia sigut la nit anterior en León quan Sendoa i jo vàrem sortir a x aigua i a q ell fumara......), pobret meu, abandonat fijo......
Encontramos la segunda presencia canina del viage (la primera fue la noche anterior en León cuando sendoa y yo salimos a por agua y a que el fumara.......), pobrecito mio, abandonado fijo......
El paisatge es podria resumir en: camps i camps de blat de moro, a els 2 costats d'impresionants rectes d 5 quilòmetres, a les 12 ja haviem fet 25 i ens pareixia suficient, aixins q vàrem fer un dinar d'un hora i tot (inocents, ens vàrem alçar en un mal de cames, el refredament.....).
El paisage se podri aresumir en: campos i campos de maiz, a los 2 lados d impresionantes rectas de 5 kilometros, a las 12 ya haviamos hecho 25 y nos parecia suficiente, así que hicimos una comida de una hora y todo (inocentes, nos levantamos con n dolor de piernas, el enfriamiento....)
Aquí vàrem coneixer al "Japo" un paio q feia 40 quilometres dia, tb ens pareixia bèstia.........aisssss....... i ens trobàrem ams els malaguenyos.
Aquí conocimos al "Japo" un tio q hacia 40 kilometros al dia, también no sparecia bestia.........aissssss........i nos encontramos a los malagueños.
Cm a bona peregrina penitent vaig creuar el pont de l'Hospital descalça (q pedra més fresqueta, q boooooooooo) i vàrem arribar a l'hostatgeria parroquial, no stava mal si no tens claustrofibia (cm Itxaso), ni mania persecutoria contra els q ronquen (cm Sendoa q deia q eren uns porcs q no es sonaben els mocs), ni t'importa dormir en una llitera (ske muntar a la part de dalt en el mal d cames......).
Como buna peregrina penitente cruce el puente d Hospital descalza (q pierda más fresqita, q buenoooooooo) y llegamos al hospedaje parroquial, no stava mal si no tienes claustrofobia (como Itxaso), ni mania persecutoria contra los q roncan (como Sendoa que decia qu eeran unos puercos que no se sonaban los mocos), ni te importa dormir en una litera (ske subir a la parte d arriba con el dolor de piernas.....)
Aquest dia vaig aprendre: q parlo italià!!!!!!(en lo bons q staven els cabrons, pa no parlar-ne.....); a no deixar la roba a l'interperie, xq al nord no es seca; a controlar els nervis davant dels ronquits ("no hay ronquidos, no hay ronqidos, no hay dolor........"en castellà sona més tipus bin); q el clero son uns lladres (ja ho sabia pero ho vaig cnfirmar....)
Ese dia aprendí: q hablo italianooo!!!!!!(cn lo buenos q stavan los cabrones, pa no hablarlo.....); a no dejar ropa a la interperie, xq en el norte no se seca; a controlar los nervios ante los ronquidos ("no hay ronquidos, no hay ronquidos, no hay dolor............"en castellano suena más tipo bin); q el clero son unos ladrones (ya lo sabia pero lo confirmé)
*A tot aixo....... a partir d'ara resmire un poc.......i lo d traduir.......ja vorem...... :p (aprengau valencià collons!!!!)
Jornada 2: Hospital de Órbigo-Rabanal del Camino (16/09/2004)
Q dia, jejejej, van passar moltes coses, es podria dir q el q va passar aquell dia va cambiar tota la meua perspectiva del camí, sobre tot aquella persona q va dir algo com q si feia falta hem portava la motxilla pero que jo no abandonava.......... altres van dir q hem pegarien una pallisa, q es menys romantic pero dona anims igual, jejejejjje
D'aquell dia hem guardaré un secret........un secret q sols els q stavem sabem, segur q acabare cntant-lo, pero Laura "q sepas q me lo pase muy bien, las vistas hacia Molinaseca eran preciosas al dia siguiente, i me acorde muxo d ti.......". Aquell dia stava a punt d'abandonar, pero vaig aguntar, i al dia seguent amb un poquet de mejunge magic, cami i motxilla.......
Va ser la primera nit q dormirem amb els segovianos, meleït Diaz i els seus ronquits................ :p
Jornada 3: Rabanal del Camino-Molinaseca (17/09/2004)
Hi han varies fotos d'aquest dia, ja les penjare........ expliquen prou lo bonic q començava a ser el paisatge........aquest es el primer dia oficial q varem fer amb els segovianos i tb el q jo i Itxi ens varem tornar folles del tot.......Merry & Pippin........i q jo recorde l'Intendent era Miguel
Jornada 4: Molinaseca-Villafranca del Bierzo (18/09/2004)
Aquest va ser el dia d la vendimia, es veu q començava aquest mateix dia a tota la provincia (león ncara), i nosaltres varem fer més q els treballadors, va ser el dia q començaren les apostes......i Cotelo va apostar fort. uns calçotets......
Eixe dia l'Intendent era Cotelo i va fer una redaccio al dia seguent.......(ejem, EJEM!!!!!!)
Jornada 5: Villafranca del Bierzo-O'Cebreiro (19/09/2004)
Vèrem començar la caminata fluixets, el meu grup el componien: Currito, Miguel, Naxo, Itxi i jo. Era un ritme tan lent q cansava, jejejjeje, q si entrepà, q si hamburguesa doble, q si cerveseta........dspres diuen q els peregrins no viuen be.....
Total q dspres d'una trucada d Sendoa, aqui la madamme i Naxo ens varem posar les piles, unes 40-50 persones q vàrem passar O'Cebreiro amunt.......quasi corrents, porcs, gos, eruga.......moltes coseste mones.
Eixe dia l'Intendent era Ana i jugava l'Atleti, jejejjejeje
Jornada 6: O'Cebreiro- Samos (20/09/2004)
Tot va començar mitjanament be, pero es va torçar..........i mira q ja no quedava quasi boira........pero el maluc no perdona i l'ide ben gestada d'abandonar es va presentar......sols donar les gràcies a Diaz i Cotelo per ser pacients i esperar-me, a Diaz tb per no sortir corrents cada vegada q m'atracava a un gos x a tocar-lo i Cotelo per posar-me be la goma de la motxilla q feia soroll (xq li molestava a ell, res més, q a mi hem feia companyia). I a qui més les gracies???? a tots clar, i tambés a eixe noi, cm es deia???? si, si, el q es va plenar la ma de merda sols per a arrosegarme amb el seu bastó.........tot un cavaller........ :p
Jooooooooo, eixe dia l'intendent era Curro (hem vaig perdre la sea prosa.....) i tb hem vaig perdre la poesia d Diaz.......jooooooo
Diari en procces d construccio i traduccio...............disculpeu les molesties!!!!!!!!!!!!!!!!
Sendoa y Valle............. ejem!!!!! pa mi esto e sospechocho, xq si una imagen vale más q mil palabras.... se m'ocurren moltes
Eixes vistes dsd dalt d l'Ocebreiroooooooo!!!!!!!!!
Jornada 0 : Arribada a León (14/09/2004)
Super cansino viatge en tren en el q vaig acabar en el cul mig-ulcerat........ja voreu les photos.........
Super cansino viage en tren en el q acabe cn el culo medio ulcerado.........ya vereis las photos........
A la arribada a León un fred........brrrrrrrrr........i després d trobar el albergue (donem les gracies al ex-presidiari jardiner, al gelater i a totes les abueles antipatiques d la ciutat), varem començar a coneixer als nostres primers companys de vitge, per grups:
A la llegada a León un frio.........brrrrrrrrr........i despúes d encontrar el albergue (damos las gracias al ex-presidiario jardinero, al heladero i a todas las abuelas antipaticas d la ciudad), empezamos a conocer a nuestros primeros companyeros de viaje, por grupos:
1. El noi d mallorca i el de burgos q anaven junts (molt simpatics)
1.El chico de mallorca i el de burgos q ivan juntos (muy simpaticos)
2. Uns nois (2) q anaven en bici, malaguenyos
2. Unos chicos (2) q ivan en bici, malagueños
3. Un grupet de nens amb 2 noies i un professor d'educacio fisica un tant peculiars (q ens depararia el futur en ells?????? jejejje)
3. Un grupito de nenes con 2 xicas i un profesor d educacion fisica, un tanto peculiares (q nos depararia el futuro cn ellos??????jejejje)
4. Gent tope rara q parlava llengues extranyes
4. Gente tope rara q hablava lenguas extranyas
5. Uns frabcesos q feien el camí amb tren..........
5. Unos franceses q hacian el camino en tren....
6. La noia aquella de les crosses, q era?????
6. La chica aquella de las muletas, q era????
7. Molta més gent simpàtica, la noia alemanya q començava eixe dia la seua labor de hospitalera i la dona més gran q ja ho era
7. Mucha más gente simpatica, la chica alemana q empezava eses dia su labor de hospitalera i la mujer más mayor q ya lo era
Encara q no ens ho pensavem seria la nit q millor dormiriem (+ o -), no molts ronquits (allo era utrero o diaz?????) i les ganes d Sendoa d matar a "putos adolescentes q no dejan d hablar...." ejem...........
(fi del primer dia)
Aunque no nos lo pensavamos seria la noche q mejor dormiriamos (+ o -), no muchos ronquidos (aquello era utrero o diaz?????) y las ganas d Sendoa de matar a los "putos adolescentes q no dejan de hablar...." ejem.............
(fin del primer dia)
Jornada 1: León- Hospital de Órbigo (15/09/2004)
Després de desdejunar pera, llet amb sucre i alguna cosa més sólida (merda!!!!!! no recorde ni el desdejuni!!!!!! l'alzheimer....), varem sortir cap a les 7:30-8:00 de camí, ixirem amb els nois d mallorca i burgos (amb els q vàrem seguir totes les petxines per aqueta maleida ciutat, q pareixiem tontets pegant voltes en cercle!!!!!! bonica visita cultural d bon matí) i després els deixarem radere (els nois tenien q esmorzar......), ens varem trobar a gent diversa i començarem a fer-nos en l'habit de la salutació peregrina: sort i bon camí...........
Después d desayunar pera, leche an azucar i alguna cosa más solida (mierda!!!!! no recuerdo ni el desayuno!!!!!! el alzheimer....) salimos hacia las 7:30-8:00 de camino, salimos cn los chicos d mallorca i burgos (cn los q seguimos todas las conchitas por la maldita ciudad, q pareciamos tontitos dando vueltas en circulo!!!!!! bonita visita cultural d buena mañana) i despúes los dejamos atrás (los chicos tenian q desayunar...), nos encontramos a gente diversa y empezamos a hacernos al hàbito dl saludo peregrino: suerte i buen camino.....
Vàrem trobar a la segona presència canina del viatge (la primera havia sigut la nit anterior en León quan Sendoa i jo vàrem sortir a x aigua i a q ell fumara......), pobret meu, abandonat fijo......
Encontramos la segunda presencia canina del viage (la primera fue la noche anterior en León cuando sendoa y yo salimos a por agua y a que el fumara.......), pobrecito mio, abandonado fijo......
El paisatge es podria resumir en: camps i camps de blat de moro, a els 2 costats d'impresionants rectes d 5 quilòmetres, a les 12 ja haviem fet 25 i ens pareixia suficient, aixins q vàrem fer un dinar d'un hora i tot (inocents, ens vàrem alçar en un mal de cames, el refredament.....).
El paisage se podri aresumir en: campos i campos de maiz, a los 2 lados d impresionantes rectas de 5 kilometros, a las 12 ya haviamos hecho 25 y nos parecia suficiente, así que hicimos una comida de una hora y todo (inocentes, nos levantamos con n dolor de piernas, el enfriamiento....)
Aquí vàrem coneixer al "Japo" un paio q feia 40 quilometres dia, tb ens pareixia bèstia.........aisssss....... i ens trobàrem ams els malaguenyos.
Aquí conocimos al "Japo" un tio q hacia 40 kilometros al dia, también no sparecia bestia.........aissssss........i nos encontramos a los malagueños.
Cm a bona peregrina penitent vaig creuar el pont de l'Hospital descalça (q pedra més fresqueta, q boooooooooo) i vàrem arribar a l'hostatgeria parroquial, no stava mal si no tens claustrofibia (cm Itxaso), ni mania persecutoria contra els q ronquen (cm Sendoa q deia q eren uns porcs q no es sonaben els mocs), ni t'importa dormir en una llitera (ske muntar a la part de dalt en el mal d cames......).
Como buna peregrina penitente cruce el puente d Hospital descalza (q pierda más fresqita, q buenoooooooo) y llegamos al hospedaje parroquial, no stava mal si no tienes claustrofobia (como Itxaso), ni mania persecutoria contra los q roncan (como Sendoa que decia qu eeran unos puercos que no se sonaban los mocos), ni te importa dormir en una litera (ske subir a la parte d arriba con el dolor de piernas.....)
Aquest dia vaig aprendre: q parlo italià!!!!!!(en lo bons q staven els cabrons, pa no parlar-ne.....); a no deixar la roba a l'interperie, xq al nord no es seca; a controlar els nervis davant dels ronquits ("no hay ronquidos, no hay ronqidos, no hay dolor........"en castellà sona més tipus bin); q el clero son uns lladres (ja ho sabia pero ho vaig cnfirmar....)
Ese dia aprendí: q hablo italianooo!!!!!!(cn lo buenos q stavan los cabrones, pa no hablarlo.....); a no dejar ropa a la interperie, xq en el norte no se seca; a controlar los nervios ante los ronquidos ("no hay ronquidos, no hay ronquidos, no hay dolor............"en castellano suena más tipo bin); q el clero son unos ladrones (ya lo sabia pero lo confirmé)
*A tot aixo....... a partir d'ara resmire un poc.......i lo d traduir.......ja vorem...... :p (aprengau valencià collons!!!!)
Jornada 2: Hospital de Órbigo-Rabanal del Camino (16/09/2004)
Q dia, jejejej, van passar moltes coses, es podria dir q el q va passar aquell dia va cambiar tota la meua perspectiva del camí, sobre tot aquella persona q va dir algo com q si feia falta hem portava la motxilla pero que jo no abandonava.......... altres van dir q hem pegarien una pallisa, q es menys romantic pero dona anims igual, jejejejjje
D'aquell dia hem guardaré un secret........un secret q sols els q stavem sabem, segur q acabare cntant-lo, pero Laura "q sepas q me lo pase muy bien, las vistas hacia Molinaseca eran preciosas al dia siguiente, i me acorde muxo d ti.......". Aquell dia stava a punt d'abandonar, pero vaig aguntar, i al dia seguent amb un poquet de mejunge magic, cami i motxilla.......
Va ser la primera nit q dormirem amb els segovianos, meleït Diaz i els seus ronquits................ :p
Jornada 3: Rabanal del Camino-Molinaseca (17/09/2004)
Hi han varies fotos d'aquest dia, ja les penjare........ expliquen prou lo bonic q començava a ser el paisatge........aquest es el primer dia oficial q varem fer amb els segovianos i tb el q jo i Itxi ens varem tornar folles del tot.......Merry & Pippin........i q jo recorde l'Intendent era Miguel
Jornada 4: Molinaseca-Villafranca del Bierzo (18/09/2004)
Aquest va ser el dia d la vendimia, es veu q començava aquest mateix dia a tota la provincia (león ncara), i nosaltres varem fer més q els treballadors, va ser el dia q començaren les apostes......i Cotelo va apostar fort. uns calçotets......
Eixe dia l'Intendent era Cotelo i va fer una redaccio al dia seguent.......(ejem, EJEM!!!!!!)
Jornada 5: Villafranca del Bierzo-O'Cebreiro (19/09/2004)
Vèrem començar la caminata fluixets, el meu grup el componien: Currito, Miguel, Naxo, Itxi i jo. Era un ritme tan lent q cansava, jejejjeje, q si entrepà, q si hamburguesa doble, q si cerveseta........dspres diuen q els peregrins no viuen be.....
Total q dspres d'una trucada d Sendoa, aqui la madamme i Naxo ens varem posar les piles, unes 40-50 persones q vàrem passar O'Cebreiro amunt.......quasi corrents, porcs, gos, eruga.......moltes coseste mones.
Eixe dia l'Intendent era Ana i jugava l'Atleti, jejejjejeje
Jornada 6: O'Cebreiro- Samos (20/09/2004)
Tot va començar mitjanament be, pero es va torçar..........i mira q ja no quedava quasi boira........pero el maluc no perdona i l'ide ben gestada d'abandonar es va presentar......sols donar les gràcies a Diaz i Cotelo per ser pacients i esperar-me, a Diaz tb per no sortir corrents cada vegada q m'atracava a un gos x a tocar-lo i Cotelo per posar-me be la goma de la motxilla q feia soroll (xq li molestava a ell, res més, q a mi hem feia companyia). I a qui més les gracies???? a tots clar, i tambés a eixe noi, cm es deia???? si, si, el q es va plenar la ma de merda sols per a arrosegarme amb el seu bastó.........tot un cavaller........ :p
Jooooooooo, eixe dia l'intendent era Curro (hem vaig perdre la sea prosa.....) i tb hem vaig perdre la poesia d Diaz.......jooooooo
Un saludo, el saludo i el beso mas grande d todos para Jorge Valle (ya ta, cntento?????)
Diari en procces d construccio i traduccio...............disculpeu les molesties!!!!!!!!!!!!!!!!
Sendoa y Valle............. ejem!!!!! pa mi esto e sospechocho, xq si una imagen vale más q mil palabras.... se m'ocurren moltes
Eixes vistes dsd dalt d l'Ocebreiroooooooo!!!!!!!!!
2 comments:
i el dia 2 què va passar? pq no ho poses? wink cluck
moltas gracies sarita.ahora si que estoy refejado en tu diario. :p muchos besitos
Publica un comentari a l'entrada