*cl0chette sur le monde*

1r. Per a començar, el cncert
·Pasen y piseeeeeeeeennnnnnn
·Mossegareu la pols............ juas juas juas
·No se molt q cntar, sols q quan les photos stiguen skanejaes ja les voreu (avans no, es obvi......)


El començament d les classes
Tot l'estiu he stat esperant aço??????? Tenia unes ganes inmenses, tota la força mental q havia pugot agafar al Camí (mncanta....... cansar el cos per a lliberar la ment......) i hi ha gent q no es mereix q nomene, pero aaaaaaaaaggggggggggghhhhhhhhhhh.............. ja sta
Lo unic bo????? Els companys, val, seràn els mateixos d sempre, pero son tan bons cm mai i per suposat............. els professors made in El Club d La Comedia q ens han tocat aquest any............ no????si
Ara us posare unes quantes frases, q no tenen desperdici, algunes fora d contexte i altres tal cm son, pot ser molts no les entengau pero........ no se, es el q estudiem.......


Frases celebres

*Aqui no vamos a inventar la polvora, basicamente porque ya esta inventada.......
Marisa, mode = introducció a Cuidados Paliativos 11:50h 27/09/04
*Si existe un problema i tiene solución
¿De q preocuparse???
Y si no existe solucion
¿De que preocuparse???
Marisa, mode = Confuncio dice 11:55h 27/09/204
*Yo no quiero ser inmortal!!!!!!!
La inmortalidad pal fulano ese d las espadas!!!!!! (es referirà a Christopher Lambert????)
Q tengais claro q la chachi (es referirà a ella???) se quiere morir, no es que quiera morirme cuando salga por la puerta...........
Marisa, mode= destino final 11:56h 27/09/2004
*El Indice de mortalidad es d un 100%.........
Marisa, mode= mates exactas 11:58h 27/09/2004
*Lo mio es un poco de necrofilia........... lo estoy diciendo en serio......
Marisa, mode= confesiones intimas 11:59h 27/09/2004
*A mi me gustaria que los muertos........ que hay muchos (obvi???), volvieran i me lo contaran (el que hi ha després).......... ya pienso que lo hacen por venganza, no vuelven a contarnos que pasa, claro, como ya lo han pasado!!!!!
Marisa, mode= Club de La Comedia??? 12:04h 27/09/2004

Diari en procces d construccio i traduccio...............disculpeu les molesties!!!!!!!!!!!!!!!!

Jornada 0 : Arribada a León (14/09/2004)
Super cansino viatge en tren en el q vaig acabar en el cul mig-ulcerat........ja voreu les photos.........
Super cansino viage en tren en el q acabe cn el culo medio ulcerado.........ya vereis las photos........
A la arribada a León un fred........brrrrrrrrr........i després d trobar el albergue (donem les gracies al ex-presidiari jardiner, al gelater i a totes les abueles antipatiques d la ciutat), varem començar a coneixer als nostres primers companys de vitge, per grups:
A la llegada a León un frio.........brrrrrrrrr........i despúes d encontrar el albergue (damos las gracias al ex-presidiario jardinero, al heladero i a todas las abuelas antipaticas d la ciudad), empezamos a conocer a nuestros primeros companyeros de viaje, por grupos:
1. El noi d mallorca i el de burgos q anaven junts (molt simpatics)
1.El chico de mallorca i el de burgos q ivan juntos (muy simpaticos)
2. Uns nois (2) q anaven en bici, malaguenyos
2. Unos chicos (2) q ivan en bici, malagueños
3. Un grupet de nens amb 2 noies i un professor d'educacio fisica un tant peculiars (q ens depararia el futur en ells?????? jejejje)
3. Un grupito de nenes con 2 xicas i un profesor d educacion fisica, un tanto peculiares (q nos depararia el futuro cn ellos??????jejejje)
4. Gent tope rara q parlava llengues extranyes
4. Gente tope rara q hablava lenguas extranyas
5. Uns frabcesos q feien el camí amb tren..........
5. Unos franceses q hacian el camino en tren....
6. La noia aquella de les crosses, q era?????
6. La chica aquella de las muletas, q era????
7. Molta més gent simpàtica, la noia alemanya q començava eixe dia la seua labor de hospitalera i la dona més gran q ja ho era
7. Mucha más gente simpatica, la chica alemana q empezava eses dia su labor de hospitalera i la mujer más mayor q ya lo era
Encara q no ens ho pensavem seria la nit q millor dormiriem (+ o -), no molts ronquits (allo era utrero o diaz?????) i les ganes d Sendoa d matar a "putos adolescentes q no dejan d hablar...." ejem...........
(fi del primer dia)
Aunque no nos lo pensavamos seria la noche q mejor dormiriamos (+ o -), no muchos ronquidos (aquello era utrero o diaz?????) y las ganas d Sendoa de matar a los "putos adolescentes q no dejan de hablar...." ejem.............
(fin del primer dia)

Jornada 1: León- Hospital de Órbigo (15/09/2004)
Després de desdejunar pera, llet amb sucre i alguna cosa més sólida (merda!!!!!! no recorde ni el desdejuni!!!!!! l'alzheimer....), varem sortir cap a les 7:30-8:00 de camí, ixirem amb els nois d mallorca i burgos (amb els q vàrem seguir totes les petxines per aqueta maleida ciutat, q pareixiem tontets pegant voltes en cercle!!!!!! bonica visita cultural d bon matí) i després els deixarem radere (els nois tenien q esmorzar......), ens varem trobar a gent diversa i començarem a fer-nos en l'habit de la salutació peregrina: sort i bon camí...........
Después d desayunar pera, leche an azucar i alguna cosa más solida (mierda!!!!! no recuerdo ni el desayuno!!!!!! el alzheimer....) salimos hacia las 7:30-8:00 de camino, salimos cn los chicos d mallorca i burgos (cn los q seguimos todas las conchitas por la maldita ciudad, q pareciamos tontitos dando vueltas en circulo!!!!!! bonita visita cultural d buena mañana) i despúes los dejamos atrás (los chicos tenian q desayunar...), nos encontramos a gente diversa y empezamos a hacernos al hàbito dl saludo peregrino: suerte i buen camino.....
Vàrem trobar a la segona presència canina del viatge (la primera havia sigut la nit anterior en León quan Sendoa i jo vàrem sortir a x aigua i a q ell fumara......), pobret meu, abandonat fijo......
Encontramos la segunda presencia canina del viage (la primera fue la noche anterior en León cuando sendoa y yo salimos a por agua y a que el fumara.......), pobrecito mio, abandonado fijo......
El paisatge es podria resumir en: camps i camps de blat de moro, a els 2 costats d'impresionants rectes d 5 quilòmetres, a les 12 ja haviem fet 25 i ens pareixia suficient, aixins q vàrem fer un dinar d'un hora i tot (inocents, ens vàrem alçar en un mal de cames, el refredament.....).
El paisage se podri aresumir en: campos i campos de maiz, a los 2 lados d impresionantes rectas de 5 kilometros, a las 12 ya haviamos hecho 25 y nos parecia suficiente, así que hicimos una comida de una hora y todo (inocentes, nos levantamos con n dolor de piernas, el enfriamiento....)
Aquí vàrem coneixer al "Japo" un paio q feia 40 quilometres dia, tb ens pareixia bèstia.........aisssss....... i ens trobàrem ams els malaguenyos.
Aquí conocimos al "Japo" un tio q hacia 40 kilometros al dia, también no sparecia bestia.........aissssss........i nos encontramos a los malagueños.
Cm a bona peregrina penitent vaig creuar el pont de l'Hospital descalça (q pedra més fresqueta, q boooooooooo) i vàrem arribar a l'hostatgeria parroquial, no stava mal si no tens claustrofibia (cm Itxaso), ni mania persecutoria contra els q ronquen (cm Sendoa q deia q eren uns porcs q no es sonaben els mocs), ni t'importa dormir en una llitera (ske muntar a la part de dalt en el mal d cames......).
Como buna peregrina penitente cruce el puente d Hospital descalza (q pierda más fresqita, q buenoooooooo) y llegamos al hospedaje parroquial, no stava mal si no tienes claustrofobia (como Itxaso), ni mania persecutoria contra los q roncan (como Sendoa que decia qu eeran unos puercos que no se sonaban los mocos), ni te importa dormir en una litera (ske subir a la parte d arriba con el dolor de piernas.....)
Aquest dia vaig aprendre: q parlo italià!!!!!!(en lo bons q staven els cabrons, pa no parlar-ne.....); a no deixar la roba a l'interperie, xq al nord no es seca; a controlar els nervis davant dels ronquits ("no hay ronquidos, no hay ronqidos, no hay dolor........"en castellà sona més tipus bin); q el clero son uns lladres (ja ho sabia pero ho vaig cnfirmar....)
Ese dia aprendí: q hablo italianooo!!!!!!(cn lo buenos q stavan los cabrones, pa no hablarlo.....); a no dejar ropa a la interperie, xq en el norte no se seca; a controlar los nervios ante los ronquidos ("no hay ronquidos, no hay ronquidos, no hay dolor............"en castellano suena más tipo bin); q el clero son unos ladrones (ya lo sabia pero lo confirmé)


*A tot aixo....... a partir d'ara resmire un poc.......i lo d traduir.......ja vorem...... :p (aprengau valencià collons!!!!)

Jornada 2: Hospital de Órbigo-Rabanal del Camino (16/09/2004)
Q dia, jejejej, van passar moltes coses, es podria dir q el q va passar aquell dia va cambiar tota la meua perspectiva del camí, sobre tot aquella persona q va dir algo com q si feia falta hem portava la motxilla pero que jo no abandonava.......... altres van dir q hem pegarien una pallisa, q es menys romantic pero dona anims igual, jejejejjje
D'aquell dia hem guardaré un secret........un secret q sols els q stavem sabem, segur q acabare cntant-lo, pero Laura "q sepas q me lo pase muy bien, las vistas hacia Molinaseca eran preciosas al dia siguiente, i me acorde muxo d ti.......". Aquell dia stava a punt d'abandonar, pero vaig aguntar, i al dia seguent amb un poquet de mejunge magic, cami i motxilla.......
Va ser la primera nit q dormirem amb els segovianos, meleït Diaz i els seus ronquits................ :p
Jornada 3: Rabanal del Camino-Molinaseca (17/09/2004)
Hi han varies fotos d'aquest dia, ja les penjare........ expliquen prou lo bonic q començava a ser el paisatge........aquest es el primer dia oficial q varem fer amb els segovianos i tb el q jo i Itxi ens varem tornar folles del tot.......Merry & Pippin........i q jo recorde l'Intendent era Miguel
Jornada 4: Molinaseca-Villafranca del Bierzo (18/09/2004)
Aquest va ser el dia d la vendimia, es veu q començava aquest mateix dia a tota la provincia (león ncara), i nosaltres varem fer més q els treballadors, va ser el dia q començaren les apostes......i Cotelo va apostar fort. uns calçotets......
Eixe dia l'Intendent era Cotelo i va fer una redaccio al dia seguent.......(ejem, EJEM!!!!!!)
Jornada 5: Villafranca del Bierzo-O'Cebreiro (19/09/2004)
Vèrem començar la caminata fluixets, el meu grup el componien: Currito, Miguel, Naxo, Itxi i jo. Era un ritme tan lent q cansava, jejejjeje, q si entrepà, q si hamburguesa doble, q si cerveseta........dspres diuen q els peregrins no viuen be.....
Total q dspres d'una trucada d Sendoa, aqui la madamme i Naxo ens varem posar les piles, unes 40-50 persones q vàrem passar O'Cebreiro amunt.......quasi corrents, porcs, gos, eruga.......moltes coseste mones.
Eixe dia l'Intendent era Ana i jugava l'Atleti, jejejjejeje
Jornada 6: O'Cebreiro- Samos (20/09/2004)
Tot va començar mitjanament be, pero es va torçar..........i mira q ja no quedava quasi boira........pero el maluc no perdona i l'ide ben gestada d'abandonar es va presentar......sols donar les gràcies a Diaz i Cotelo per ser pacients i esperar-me, a Diaz tb per no sortir corrents cada vegada q m'atracava a un gos x a tocar-lo i Cotelo per posar-me be la goma de la motxilla q feia soroll (xq li molestava a ell, res més, q a mi hem feia companyia). I a qui més les gracies???? a tots clar, i tambés a eixe noi, cm es deia???? si, si, el q es va plenar la ma de merda sols per a arrosegarme amb el seu bastó.........tot un cavaller........ :p
Jooooooooo, eixe dia l'intendent era Curro (hem vaig perdre la sea prosa.....) i tb hem vaig perdre la poesia d Diaz.......jooooooo

Un saludo, el saludo i el beso mas grande d todos para Jorge Valle (ya ta, cntento?????)

Diari en procces d construccio i traduccio...............disculpeu les molesties!!!!!!!!!!!!!!!!



Sendoa y Valle............. ejem!!!!! pa mi esto e sospechocho, xq si una imagen vale más q mil palabras.... se m'ocurren moltes



Eixes vistes dsd dalt d l'Ocebreiroooooooo!!!!!!!!!

Avans d'anar-me'n us penge una coseta q te q vorer en la uni.........

Cm ja sabreu molt, sobre tot als que tinguen la desdita de ser universitaris, en aquestes setmanes us aureu vist submergits en el submón dels exàmens. Si posar-se a estudiar ja es costós de per s'i, no ho es menys trobar un lloc en el que siga minimament concentrar-se.
En casa es algo impossible, ja que qualsevol escusa es bona per a distraures; jo una vegada tenia tan poques ganes que fins i tot hem vaig tragar Cine de Barrio per tal de no posar-me a estudiar.........
Pero si en casa es impossible, no parlem de la biblioteca de la Universitat (la d?Alacant, o la d cualsevol lloc). Encara que puga pareixer el contrari, la biblioteca central es el centre d'oci més gran que tots els centres comercials de la ciutat junts.........
Quan fas una ullada al teu voltant, tot paregut amb una biblioteca es pura coïncidència: a la dreta hi ha un tio que intenta disimuladament traures un moc, davant hi ha 2 noies parlant sobre el nene q li agarada a una de elles, a la esquerra algú plasma el seu pensament en forma d'aforismes escrits amb tippex en l ataula i la resta per tal de no estudiar, llegeix aualsevol publicació q es distribueixa al campus..........
Encara aixina decideixes amb molt esforç posar-te a estudiar mentre el de la dreta segueix intentant amb el moc, pero quan per fi ho consegueixes...........cloc ,cloc ,cloc, un soroll de tacons anuncia desde el fons que alguna universitaria va mostran-se en pla pasarela (BCN fashion week) el conjuntet que porta avui. La primera vegada que jo vaig escoltar aquell soroll a la biblioteca, quan estaba en primer, pensava que habien deixat entrar al cavall de Bonanza.............
Tanquil, no perdam els nervis; et baixes a la porta a fumar-te un cigarret (o fer-te un café) mentre intentes asssimilar el que has estudiat els ultims 10 minuts, i et trobes amb el del moc, que no ha assolit el seu objectiu: fotre, q moc més llest, si estudiara trauria millors notes q el seu amo.
Pero resulta q el cigarret/cafe es converteix en un paquet/visita al club social per a menjar, perque........¿cm vas a tornar a estudiar quan hi ha 200 persones gitades al cesped, aixina com dient "nosaltres suspenem igual que tu, pero "que nos quiten lo bailao"? I clar, quan tornes el ambient d'estudi no ha millorat (bueno, al menys el del moc ho ha conseguit, enhorabona, noi!!!!!!!!!).
I el temps passa sense q ningu puga fer res, i s'aproxima el dia d l'examen i tu tens cada vegada menys idea la l'assignatura, amb el que decideixes:
a) no presentar-te (frecuent)
b) Deixar-te varis temes, sabet que per una (puta) teoria cósmica sempre cauen els temes q no has estudiat (molt frecuent)
c) resar i aprovar (bastant improbable)

Encara que a l'hora d l'examen et recomforta vorer que la gent está tan peix com tu, i penses: "bo, si en general el nivell es baix, aixecaran la ma al corregir........ dic jo, no?????" je,je, ingenuuuuuuu..........Pues va a ser que no!!!! Xq si una cosa he apres en anys d'estudi es que tots els professors tenen la mateixa pietat cap als alumnes que els nacis cap als jueus en "la llista de Schidler". En fi, companys: sort i al moc......... al bou, dic

Esta es la llista de components, per a dubtes afegir comentari........ Javiiiiiiii ensenyate-la, o este any no et posem plaqueta, jejejjeje:
LA PRESI (LA MÁS GRANDE): Noeliaaaaa
LA-VICEPRESIDENTA (LA MÁS GRANDE 2): Cristinaaaaaa
SECRETARIA-VOCACIÓ TOTAL: Mareteeeeeeesss
LA DELS MONEYS: Maria joseeeeeeee
VOCAL-LA QU ENO PARLA: Maiteeeeeee
LA QUE PARLA MOLT I FARA EL PREGÓ: Joooooooo

Correcteeeeeeeee.....

Cap amunt, cap aval........runrunrunrunrunrunrunrurnurn.......hipnotic noies.......i mentre runrunrunrunrunrunrurn, pensant en la reunió d'ahir, el soparet (collllloooonnns!!!!!que hamburgueses......) i les copes al garito........teniu q passr-me el bando x a penjar-lo!!!!!!!!! i tinc q recuperar el mobil (avui ja no vullc tallar-li la bolsa a nengú). I pa acabr jo volia posar una afoto, nenaaaa, cm no hi ha dermatolegs especialistes q entren al meu blog, segur q nosaben q es la teua esquena........x a qui no ho veja es un pixorro volaor, q tindria q averse-li quedat pa sempre.......i no ho veureu clar........ella no vol que la poseeeee.......ja hem diras, reinaaaaa

El puig campana desde la Cova del Divino

Molts ja coneixeus aquestes muntanyes, fins i tot haureu pogut gaudir (xe!!!cullons!!!q be parloooo, mare mevaaaaaa) de les precioses vistes que hi trobes al muntar a la Cova del Divino.....crec q alguns de nosaltres portem patejant-mos la muntanyeta anys (ostia!!!!!algu recorda el cumple d Marina quan jo i Noe la vam armar penya-segat amunt??????, segur q no ho oblidem mai, sobre tot xq ncara no hem deixen atracarme a lo dolç en els cumples.....ejjejejejejej)............vells temps.......

Pot ser a algun dels meus lectors els agrada aquest tipus de cinema-escritura..........aci us penjo un extracte d'una historia, escrita per una noia molt bona escritora ella...... marina sanmartín, pot ser ara no la coneixeu pero........el temps dirà. No us dire a q hem recorda, perque no hem recorda res, simplement m'agrada perque hem fa pensar, pensar en que totes, absolutament totes les relacions (ja siguen d'amistat, amor, ka o com li vullgau dir) s'acaben. No vaig a traduir el text, es millor aixins:


Te descubro por casualidad, al entrar en la habitación en busca de unas braguitas que llevarme a la ducha. No te das cuenta de que abro la puerta y me quedo observándote en silencio. Estás en la ventana, todavía en pijama, mirando a la calle sentado sobre el baúl azul, estampado de flores amarillas. Fumas. Te has liado un pitillo antes de llegar hasta aquí para salirte del mundo y contemplarlo desde fuera con esa expresión tan tuya de cargar con el peso de todos los secretos. Mientras me acerco a ti para abrazarte, sé que te gustaría que esto pasara en blanco y negro; que tú y yo nos moviéramos dentro de una película de la Nouvelle Vague. Como Serberg y Belmondo, sin otra cosa que hacer en este domingo de otoño que enredarnos entre las sábanas de nuestra cama deshecha y perdernos en un diálogo que, de tan cotidiano, sonaría al público artificial............sí, tendríamos público y actuaríamos "al margen". Me lo explicaste una vez, seguro que ya no te acuardas, cuando nos queríamos con la fuerza del principio de las historias. Hacíamos cola delante de la taquilla de la filmoteca y, para entretenerme, me explicaste que con frecuencia los personajes de la Nouvelle Vague actúan en circunstancias de excepcionalidad, "dentro de un paréntesis". En aquel momento me pareció que salía con el chico más culto del planeta; ahora estoy detrás de ti y voy a abrazarte para contarte al oído lo que se me acaba de ocurrir, pero tú te adelantas y me pides que te deje solo.

Si fueras Belmondo, ese "Déjame" querría decir cuánto me quieres; equivaldría a la petición solapada de un abrazo que, aunque también sería rechazado, en el fondo me agradecerías. Sin embargo, no voy a adivinar más. Me pides que me vaya i me despiertas, así que salgo hacia la ducha y te dejo descalzo con la tarde que cae, envasado al vacío, fuera de tiempo mientras empieza la vida después de nosotros.2


Un extracte de la revista Vulture, la coleccione d'ença que vaig començar la uni (ara ja fa 2 anys, ens fem vells, nois........) aquesta es de Desembre de 2003, cada més surt una revista creada integrament (menys les seccions fixes) per 3 persones diferents, posades en contacte per la revista, es com una oportunitat per als que comencen........recomanable sense dubte

Avui per a començar no crec q escriga res..........jejejje, q amfitriona més bona, doneume temps per a pensar............asies

Una photo de DownPatrick, fotos d llocs verdets i fresquets contra l'aborrimenta i la calor estiuenca......

tinc les cuixes igual de grosses

jejjeje, jo????