HISTORIA DE UNS LACASITOS.........
dimecres, de gener 05, 2005 Edit This 2 Comments »
mis apuntes de integrada hoy.......habeis visto que lacasito mas monooooooo :p 
dimecres, de gener 05, 2005 Edit This 1 Comment »
oh! lala...... jejejej, lo q provocan el aburrimiento + habernos gastado casi 5 euros en lacasitos despues de ir al cine ayer.......
dimecres, de gener 05, 2005 Edit This 0 Comments »
algún dia os contare xq escribo en casteplano.......
EL MEU SUBRREALISTA CAP D'ANY
dissabte, de gener 01, 2005 Edit This 0 Comments »Aquest any cm molts sabreu no tenia ganes de celebrar res, que li farem, soc rareta.
En un principi deprés de decidir no anar a sopar com tots els anys en les noies del Paracamà, el meu plà arternatiu era anar al Refu.
Pero el plà alternatiu va canviar, ja que com el Refu aquestos Nadals s'havia plenat de alemanys rarets, anavem a passar un soparet de cap d 'any d'enteses......... cada vegada la meua ideia de passar el cap d'any ficadeta al llit amb el meu llibre de harry potter hem cridava més (està interessant fer-li un repàs en angles).......
Cap a les 17 hores (hora zulu no, xfavor, jejejje), els plans havien canviat, sopavem a la meua antiga casa, la del Barranc de l'Arch, la nova casa de Rosalina i Naxo. Aixins que hem vaig posar mans a la feina i en 45 minutets ja tenia fet un Pie al més pur estil d'aquí, perque en vegada d'anar plenet de fruites al estil americà portava codony i anous garrapinyades (no se, fregides amb mantega i sucre).
Cap a les 20 hores ja estavem cuasi tots a casa de Rosalina i Naxo, cuasi tots vol dir que stavem els anfitrions + Itxi i jo (una multitud!!!!) i l'unic que faltava era Jose, que segurament estava cuinant alguna coseta amb la que enverinarnos!!!!
Per fi va arribar Jose amb uns pebrots farcits amb arroç i verduretes, mmmmmmm, bonissims si no fos perque staven per fer (necesitaven uns 40 minutets de forn per a que el pebrot es torrara........) aixins que van començar a produir-se les coses extranyes de la nit:
Qui es pot imaginar que estaria a les 20:30 de la nit amb la Berlingo, per un camí de terra, amb una safata plena de pebrots vermells cruus, cami a casa (res, a 10 minutests) escoltant RNE 3, on posaven una reposició de musiques que hi anava des de chirigottes, cançons cutres canaries a musica grega.........
Un hora més tard ja estaven els pebrots, aixins que cap a les 22:00 varem començar a sopar:
MENÚ
1er plat: noddles de farina d'arrós amb salmó
2on plat: noddles de farina d'arrós a la bolognesa
3er plat: pebrots farcits d'arroç amb verduretes i salsa especial
(jose no volia dornar la receta pero era bechamel+ seba+pebre+alguna porcada més)
Postre: el meu pie i te aromatic
Beguda: Hi havia molt vi (que no vaig tastar), lambrusco, cava i aigua
A les 23:30 ja estavem en el sofà de casa d'Itxi mig adormides (Rosalina treballava l'endemà, Naxo es moria de son i Jose tenia mal de cap). Vàren començar les campanades:
dong, obro un ull,
dong, tanco l'ull,
dong, intento alçar-me,
dong, m'incorpore al sofà,
dong, tinc son,
dong, obro els ulls,
dong, escolto com sonen les campanes a la radio,
dong, desperto a itxi,
dong, vaig cap a la font on sta el raïm,
dong, escullo un fruit,
dong, miro el fruit,
dong, menjo l'unic raïm de la nit
L'any que ve sols tindré sort al Desembre!!!!!
Torn e a dormir, posant avans el despertador a les 2 del matí........
Sona el despertador a les 2, tinc tanta calor que la meua veu cuasi no es sent, consegueixo dir:
-itxi, levanta que son las 2....
-tu tienes ganas??
-no, i tu??
-tampoco
-.........
-Saraaaaaaaaa!!!!!!!! que son las tres!!!!! despierta!!!
Recordo poc mes despres de muntar a la Berlingo, aixo si el meu llitet..........
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡FELIÇ ANY NOU!!!!!!!!
UNA COSETA QUE HE ESCRIT AVUI, NO HE DORMIT MASSA BE....
dimecres, de desembre 29, 2004 Edit This 3 Comments »
Estic a la dutxa, l’aigua cau suaument a sobre del meu cos, gota a gota, molt suau, no m’agrada. Amb la mà dreta agafo lentament l’ansa i amb un gir, també lent, aconsegueixo un augment de la pressió de l’aigua, els repiqueteig sobre la meva esquena ja no es suau, ara m’agrada, les gotes son més fortes i hem relaxen, es el que volia, es perfecte, com a mi m’agraden les coses, el meu pel mullat hem cau sobre els muscles.
Aigua clara, transparent a sobre del meu cap.
Obro els ulls lentament baix l’aigua i la veig caure al meu voltant, quan arriba al plat de la dutxa es fon i cau cap a el desguàs, es un moviment continu, es dibuixen rius , rius que varien, rius que es tenyeixen de vermell.
Aigua rosada, vermella sobre els meu peus.
Els meus ulls tornen a tancar-se però abans dirigeixo la mirada cap als meus peus, vorer el fred fil del ganivet hem fa tornar a resistir-me a que els meus ulls es tanquen i visualitzo el meu canell esquerre.
Hi ha un tall, hem fa gràcia, i un somriure apareix als meus llavis, que ja estan d’un blau pàl·lid, no es el típic tall horitzontal, no vull que qui hem trobe pense que soc una inculta, es un perfecte tall diagonal, amb la profunditat adequada, sols talla venes, perfecte, com a mi m’agraden les coses, no he pogut evitar que el meu dit índex de la mà dreta acaricie la superfície del tall, inclòs faig pressió per a que les petites punxades elèctriques que surten de la ferida paren.
M’agrada la meva pell ara es molt més blanca, un blanc perfecte, com a mi m’agraden les coses, a nivell dels genolls tinc un rius vermells que dibuixen gràcils corbes cap als meus turmells, avui m’agraden més que mai, la felicitat dibuixa un altre somriure als meus llavis, hem sento tan plena, ja res importa, ni els espasmes que comence a patir al braç dret hem fan abandonar aquest estat, ja no puc obrir els ulls, s’han tancat i ja no els obriré mes, poc a poc el meu cos es recolza a les parets de la dutxa i va caient.
Es dobleguen els meus turmells, els meus turmells........., es dobleguen els meus genolls i soc conscient de la situació del meu cos, l’estat en el que hem trobo fa que l’interpretació de l’espai millore, si poguera vorem des de fora voria el meu cos fred, tremolós, flàccid, recolzada a la dutxa amb els braços als costats de les cames, en un racó, la pell sense turgència, d’un blanc immaculat, perfecte, aixina es com m’agraden les coses?.....
De sobte un soroll irromp els meus últims pensaments, es la porta del bany, algú ha entrat, però ja no tinc força per tornar a obrir els ulls, seria deliciós acomiadar-me de qui fos amb una mirada d’aquelles que diuen de tot, però ja es tard. Una ma càlida que m’agafa amb força del muscle hem provoca una sensació molt estranya, en un instant tot el sentit que tenia aquest acte es perd, però ja estic massa dèbil i aquest serà el meu últim pensament. No se si dintre d’aquesta fantasia final que m’ha provocat el dubte s’hi troba l’imatge que hem ve al cap, uns llavis, vermells, d’un vermell viu, perfectes, com a mi m’agraden les coses, s’aproximen a la meva orella, poc a poc, la percepció de l’espai cada vegada es mes nítida a la meua ment, s’obren i diuen el meu nom, suaument, molt suau......
Com si aquestos llavis haguessin provocat una descarrega d’energia noto com cada cèl·lula del meu cos comença a calfar-se, el fred desapareix i entro en un estat de perfecció, com a mi m’agraden les coses, no hi ha dolor, no hi ha espasmes al meu braç i intento tornar a obrir els ulls.
Al principi està tot un tant borrós, no puc percibir la figura que es troba al meu davant, encara que tot segueix sent vermell el meu cos es troba en una postura diferent a com es suposa que l’havia deixat, no se exactament com, ja que alguna cosa m’impedeix tindre consciencia del meu cos. Tot comença a fer-se clar, ara ho veig, no sóc a la dutxa, sino al llit, que faig ací??, als peus del llit hi ha algú que hem mira, el meu primer acte es treure les mans de baix de la vermella funda nordica, no hi ha res, el tall no existeix, era un somni??? Tan de bo els somnis es fessin realitat algun dia.
La veu que m’ha tret del somni torna a dirigir-se a mi:
-Que somniaves? Pareixia bonic, feies un somriure especial.........
-Res
-Crec que mai t’havia vist somriure aixins, era tan dolç, diria que han passat mesos, no puc recordar-te somrient.......
-Serà perquè ja no dorms amb mi, últimament tinc molt somnis d’aquestos tan dolços
-Li preguntaré a la Laura, ella si que dorm amb tu últimament
El meu cos s’havia incorporat durant la conversa, ara el deixo caure sobre el coixí, no tinc ganes de parlar, pero al meu interlocutor se’l veu interessat, havia esperat aquest moment mesos avans, ara no, ara ja estic cansada.
-Pregnta-li el que vullguis, ella no te ningún problema de parlar sobre el que passa (tanco els ulls, desitjo tornar al meu somni)
-Aplica-t’ho (obro els ulls, veig com marxa)
Giro el meu cap i miro la tauleta de nit, una nàusea hem fa tornar a la realitat, a la cruel realitat dels últims mesos, l’últim tractament després de l’operació, una quimio ben agressiva, perfecte!!, com a mi m’agradaven les coses. Tan de bo els somnis es fessin realitat algun dia.
Aigua clara, transparent a sobre del meu cap.
Obro els ulls lentament baix l’aigua i la veig caure al meu voltant, quan arriba al plat de la dutxa es fon i cau cap a el desguàs, es un moviment continu, es dibuixen rius , rius que varien, rius que es tenyeixen de vermell.
Aigua rosada, vermella sobre els meu peus.
Els meus ulls tornen a tancar-se però abans dirigeixo la mirada cap als meus peus, vorer el fred fil del ganivet hem fa tornar a resistir-me a que els meus ulls es tanquen i visualitzo el meu canell esquerre.
Hi ha un tall, hem fa gràcia, i un somriure apareix als meus llavis, que ja estan d’un blau pàl·lid, no es el típic tall horitzontal, no vull que qui hem trobe pense que soc una inculta, es un perfecte tall diagonal, amb la profunditat adequada, sols talla venes, perfecte, com a mi m’agraden les coses, no he pogut evitar que el meu dit índex de la mà dreta acaricie la superfície del tall, inclòs faig pressió per a que les petites punxades elèctriques que surten de la ferida paren.
M’agrada la meva pell ara es molt més blanca, un blanc perfecte, com a mi m’agraden les coses, a nivell dels genolls tinc un rius vermells que dibuixen gràcils corbes cap als meus turmells, avui m’agraden més que mai, la felicitat dibuixa un altre somriure als meus llavis, hem sento tan plena, ja res importa, ni els espasmes que comence a patir al braç dret hem fan abandonar aquest estat, ja no puc obrir els ulls, s’han tancat i ja no els obriré mes, poc a poc el meu cos es recolza a les parets de la dutxa i va caient.
Es dobleguen els meus turmells, els meus turmells........., es dobleguen els meus genolls i soc conscient de la situació del meu cos, l’estat en el que hem trobo fa que l’interpretació de l’espai millore, si poguera vorem des de fora voria el meu cos fred, tremolós, flàccid, recolzada a la dutxa amb els braços als costats de les cames, en un racó, la pell sense turgència, d’un blanc immaculat, perfecte, aixina es com m’agraden les coses?.....
De sobte un soroll irromp els meus últims pensaments, es la porta del bany, algú ha entrat, però ja no tinc força per tornar a obrir els ulls, seria deliciós acomiadar-me de qui fos amb una mirada d’aquelles que diuen de tot, però ja es tard. Una ma càlida que m’agafa amb força del muscle hem provoca una sensació molt estranya, en un instant tot el sentit que tenia aquest acte es perd, però ja estic massa dèbil i aquest serà el meu últim pensament. No se si dintre d’aquesta fantasia final que m’ha provocat el dubte s’hi troba l’imatge que hem ve al cap, uns llavis, vermells, d’un vermell viu, perfectes, com a mi m’agraden les coses, s’aproximen a la meva orella, poc a poc, la percepció de l’espai cada vegada es mes nítida a la meua ment, s’obren i diuen el meu nom, suaument, molt suau......
Com si aquestos llavis haguessin provocat una descarrega d’energia noto com cada cèl·lula del meu cos comença a calfar-se, el fred desapareix i entro en un estat de perfecció, com a mi m’agraden les coses, no hi ha dolor, no hi ha espasmes al meu braç i intento tornar a obrir els ulls.
Al principi està tot un tant borrós, no puc percibir la figura que es troba al meu davant, encara que tot segueix sent vermell el meu cos es troba en una postura diferent a com es suposa que l’havia deixat, no se exactament com, ja que alguna cosa m’impedeix tindre consciencia del meu cos. Tot comença a fer-se clar, ara ho veig, no sóc a la dutxa, sino al llit, que faig ací??, als peus del llit hi ha algú que hem mira, el meu primer acte es treure les mans de baix de la vermella funda nordica, no hi ha res, el tall no existeix, era un somni??? Tan de bo els somnis es fessin realitat algun dia.
La veu que m’ha tret del somni torna a dirigir-se a mi:
-Que somniaves? Pareixia bonic, feies un somriure especial.........
-Res
-Crec que mai t’havia vist somriure aixins, era tan dolç, diria que han passat mesos, no puc recordar-te somrient.......
-Serà perquè ja no dorms amb mi, últimament tinc molt somnis d’aquestos tan dolços
-Li preguntaré a la Laura, ella si que dorm amb tu últimament
El meu cos s’havia incorporat durant la conversa, ara el deixo caure sobre el coixí, no tinc ganes de parlar, pero al meu interlocutor se’l veu interessat, havia esperat aquest moment mesos avans, ara no, ara ja estic cansada.
-Pregnta-li el que vullguis, ella no te ningún problema de parlar sobre el que passa (tanco els ulls, desitjo tornar al meu somni)
-Aplica-t’ho (obro els ulls, veig com marxa)
Giro el meu cap i miro la tauleta de nit, una nàusea hem fa tornar a la realitat, a la cruel realitat dels últims mesos, l’últim tractament després de l’operació, una quimio ben agressiva, perfecte!!, com a mi m’agradaven les coses. Tan de bo els somnis es fessin realitat algun dia.
SOPAR 18.12.04
dimarts, de desembre 21, 2004 Edit This 0 Comments »
vista panoramica del grup... no comment
SOPAR 18.12.04
dimarts, de desembre 21, 2004 Edit This 0 Comments »
En la Noche.......pero q grupet!!!
SOPAR 18.12.04
dimarts, de desembre 21, 2004 Edit This 0 Comments »
En el Hanoi amb Lillo......... mare mevaaaaaa
VINYETES
dimecres, de desembre 15, 2004 Edit This 0 Comments »
un altra vinyeta, forma de plenar blog rapida........
COSES : Manuscrit 1
dilluns, de desembre 13, 2004 Edit This 0 Comments »
Be, cm no sabi aq enviar......... per actualitzar el blog (xq hi havia queixes, q si no.....)..... una de les meues ultimes adquisicions: el primer manuscrit mecanografiat de J.K. Rowling, d la Perda Filosofal, de puny i lletra + maquina, a espai simple (diu q despre sli toc atornar a passar-ho xq l'imprenta lacceptes). Q RARETA SOC, DEU MEU!!!!
COSES
dilluns, de desembre 06, 2004 Edit This 2 Comments »
q monaaaaaadaaaaaaaa
o q burradaaaaaaaaaaaa............. no!!! millor que guaranada
;p
Fins que no vaig llegir l'apunt de Virginia Mascaró a l'AVUI diumenge no vaig trobar la raó exacta de lo del burret i els catalans. Cm q ja sabia tot alló de q utilitcen un burro perque son uns tosuts i no se que...........jajaaaj, era per recordar la tonteria akella que havia publicat no se qui (q especifica q stic avuiiiiiiiii!!!!), aixo es que la meua ment elimina les tonteries....
En aquesta direcció podeu trobar informació de la tasca que es du a terme al Berguedà per preservar aquesta raça. Ho deixe caurer perque si hem pose a explicar tot alló de "el guarà català es considerat la millor raça........." amb veu de Felix Rodriguez, mes d'un caura sobre el teclat, aixins que ho deixo al vostre parer, si us apeteix veure mes fotos i informació avant!!! i si no, també be.........
ENDEVINALA: Department of nothing
dijous, de desembre 02, 2004 Edit This 0 Comments »
Jejejeje, treball de busqueda bibliografica: toca>>>> llegir el text, ficar-lo al google i relacionarlo en una cosa que a mi m'agrada........ fàcil (moooooolt facil ho he provat i surt a la primera)
Something was chasing her. How could she know if she was running towards even greater danger . She couldn't, basically, so she just had to get on with it and run anyway and hope she was running in the right direction. On she strove, scraping her extremities on stumps of mighty oak and frowning yew - whereupon she came upon an ivied wall, wildly she fought for passage - and lo! By luck or grace, she fell upon a door which gave on to The Night Garden.
All moonlit and full of eerie beauty and tranquillity. Here the wind fell silent - and her pursuer seemed not to be around any more. The garden seemed to belong to a great house or castle, now mainly forgotten. All around were crumbling walls and sundials, old statues, rose trees, terrible gargoyles and stone animals. What she didn't see were little real live devilish faces poking from behind rocks. Then suddenly, standing right in front of her, there was a group of weird children. They were staring at her. One of them said, 'Who are youz?' And then, before anyone could answer, this big loud honking voice from somewhere else, suddenly shouted 'Henry!!!' which is my name.
And then there wasn't any garden or children, just me sitting next to my grandma's bed, probably late for school, smelling haddock, wishing Grandma's stories didn't have to be always interrupted. You see how annoying it is! It's more than annoying, it's irksome. In fact, it was twenty to nine and I was about five minutes away from quite a big detention if I didn't go damn sharpish. I still wanted Grandma to go on, but that's always when she gets strict and says, 'No more talking, the session is closed.'
***************************************************************
Through a creepy forest she ran, young Emma in her white nightie; flapping and phantasmic in the gloom of an enchanted night-storm. For it was prophesied that the only way to lift the spell was for her to find the Night Garden and take the ring from the hand of the evil Lucien Lothair who ruled all Sardorf with an iron fist and a nasty climate. In order to do this she had to run through this forest, where darkness had stolen all colour - sucked it like a vampire does.
Something was chasing her. How could she know if she was running towards even greater danger . She couldn't, basically, so she just had to get on with it and run anyway and hope she was running in the right direction. On she strove, scraping her extremities on stumps of mighty oak and frowning yew - whereupon she came upon an ivied wall, wildly she fought for passage - and lo! By luck or grace, she fell upon a door which gave on to The Night Garden.
All moonlit and full of eerie beauty and tranquillity. Here the wind fell silent - and her pursuer seemed not to be around any more. The garden seemed to belong to a great house or castle, now mainly forgotten. All around were crumbling walls and sundials, old statues, rose trees, terrible gargoyles and stone animals. What she didn't see were little real live devilish faces poking from behind rocks. Then suddenly, standing right in front of her, there was a group of weird children. They were staring at her. One of them said, 'Who are youz?' And then, before anyone could answer, this big loud honking voice from somewhere else, suddenly shouted 'Henry!!!' which is my name.
And then there wasn't any garden or children, just me sitting next to my grandma's bed, probably late for school, smelling haddock, wishing Grandma's stories didn't have to be always interrupted. You see how annoying it is! It's more than annoying, it's irksome. In fact, it was twenty to nine and I was about five minutes away from quite a big detention if I didn't go damn sharpish. I still wanted Grandma to go on, but that's always when she gets strict and says, 'No more talking, the session is closed.'
***************************************************************
dimecres, de desembre 01, 2004 Edit This 1 Comment »
AAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAAAAAAAAAGONIA*
*aIXO HO RESUMEIX tot
AAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAAAAAAAAAGONIA*
*aIXO HO RESUMEIX tot
SOPAR 27.11.04
dilluns, de novembre 29, 2004 Edit This 0 Comments »
Ejem!!! Ejem!!! Aci teniu una mostra del q passa quan es el cumple d una amiga, t'emportes d'ocupes a totes a ta casa i dspres ixiu d festa.............
Cm vaig dir el diumenge, fins a dintre d 2 mesos........... (pal d noe)
budatxesssssss
Cm vaig dir el diumenge, fins a dintre d 2 mesos........... (pal d noe)
budatxesssssss
SOPAR 27.11.04
dilluns, de novembre 29, 2004 Edit This 0 Comments »
rrrrrrrrrrrrrrr, tigressesssssssss
SOPAR 27.11.04
dilluns, de novembre 29, 2004 Edit This 0 Comments »
vaya 2............ (vaya 2 els d darrere!!!!!!!!, ja parlarem ufano!!)
Las profecias de la tuberia
dijous, de novembre 25, 2004 Edit This 1 Comment »
Be, siiiiiiiiiiiiiii, un + +, tornen, tornen les profecies, l'apartat d'horoscop del blogg, el moment + sperat!!!!!!!!!! tb tornara la seccio d sexe, pero eixa este cap d setmana (segurament el diumenge d resaca, es un bon dia):
ARIES
Estás de suerte, el cosmos ha decidido ayudarte en tu vida. El xq no se sabe, pero no deberías perder la ocasión i sacar todo el provecho que puedas. Mándale a hacer reca2, informes, q t limpie la casa y t despioje x las noxes. Y es q ya se sabe, el cosmos, uy!!!, digo el Cosme es un buenazo...
TAURO
Estás bajo la influencia de Venus y eso t incita a salir cn amig@s, a consumir muesly x las mañanas, ir a fiestas del pijama, incluso volver a ver los capitulos de "V". ^^Animo chaval!!!!!, ponte tu gorra con helice y dile a la chica que te gusta que la amas, exito asegurado, te lo dice Ven-us, el principe de los judios. Ah, pero cuidadito con Mesala, que dicen que se ha comprado un carro nuevo.
GEMINIS
Lo teneis muy petroleo, o muy crudo, que es lo mismo. Sobre todo porque una cantidad enorme de problemas van a llamar a tu puerta. Obligaciones, trabajos, compromisos y vendedores de biblias escritas en un granito de arroz van a formar todo tu universo durante el proximo mes. Y lo q es peor, Cosme esta ayudando a Aries. Por lo menos sois 2.
CANCER
Tus sueños se van a ahcer realidad. En las cajas de cereales de Dolly Parton te ha tocado un curso gratis d tecnica dl banjo. Aprenderás a improvisar, a moverte como un granjero, a tomar té cn limón en el porche y a ayudar a tu primo John a construir un granero. La culpa e stuya, por soñar esas cosas (musica alegre de banjo y un toque de platillos)
VIRGO
Te encuentras en un momento estupendo para plantar calabacines. Luego ya sabes, a hacer grandes cosas con ellos: lamparillas de noxe, sombreros simpaticos, instrumentos vegetales. Diversión garantizada. Además, el calabacín no tiene fín, y cuando hay muxos juntos puedes ver una pelicula en versión original........ Lo digo por lo de cines (calaba-cines)
LEO
Voy a reanudar, pero este mes Leo en las estrellas que una nubecilla cachonda te va ha perseguir to2 los dias encima de tu cabeza. La intentaras espantar con paraguas, ratrillos playeros, incluso con unos masclets del 25. Pero nada, esa no se va ni por saber morir. Resignación, tu tienes una nube y yo un ferrari
ACUARIO
Bueno, bueno. Que podemos decir del signo del zodiaco mas emprendedor del mes. Tu iniciativa empresarial te ha llevado a comprar un par de cabras, q tienes en la terraza. Las has ordeñado, has mezclado la leche con gas butano, y has obtenido un delicioso refresco que va a hacer las delicias de los deportistas. Lo que te falta es imaginacion....., porque mira q llamarlo "Acuarios". Lo mismo te ocurrió con las zapatilas "Mike".
PISCIS
Se acerca vuestro momento. Las fechas en que todo el mundo os tributa homenages y ensalza vuestra persona. Los dias en que la alegria se junta con la familia y la comida, y, to2 los diafragmas entonan vuestra canción. Q si, q si, no hos agais los tontos, esa q dice así: pero mira como beben los piscis en el rio, pero mira como beben por ver al Dios nacido........... Y si no os gusta que quereis, a mmi solo me gustais a la plancha o reboza2
(aquesta anava dedicada, :p , wink wink & cluck)
CAPRICORNIO
Estamos hartos de tu temporada de chistes andaluces. Ni gracia. Siempre apoyado en la barra, con un finito, la cara colorá, y poniendo un acentillo meridional muy salao, tanto, que dan ganas de beberse un litro de agua. Que pares, cornio, que el unico, capaz de sostener un show con ese material es Bertino's Borne. Por cierto Acuario ha pillado a tus hermanas y las està ordeñando.
SAGITARIO
Muy filosofo estás. La influencia del vino tintorro de mesa te hace pensar en lo esencial de las cosas. ¿Xq se llaman ambu-lancias si luego son Mercedes?¿Xq dicen q es maiz inflado y luego dentro no tiene aire?¿Xq se llama Malena Gracia si no tiene ninguna?¿Xq se llamaba en inglés Beberly Hill´s Ninja y aki la Salchicha Peleona? Y esto "?" qué es, ¿un garfio o media bombilla?
LIBRA
Madre mia, uyyyyyyyyy, que negro está todo. Nunca havia visto algo así, ni en el destino de los mas malos. ¿Pero que habeis hecho? Xq no se castiga a alguien asi por hacerse solo unas pajillas. Mira, no lo se, pero la llevais clara. Ese manchurrón negro que veo en las cartas es.......es......leñe.......es cafe! Lo siento amiguetes uno que es muy expresivo hablando i ha volcao la taza. De menuda os habeis Librado, ¿no?
ESCORPIO
Pololo era un hombre dado a las conversaciones sin importancia, siempre comentava cosas sin ningún particlar, q en definitiva no importavan demasiado. Pololo era peculiar, y nunca se hacia pesao. Hablava del tiempo, del futbol, de las noticias, de lo q se habia comprado...... Lo digo xq Pololo tenia un Ford Escorpio. No se, es que me he olvidado las cartas en casa de Juanolo.
HOlaaaaaaaaaaaa
dimarts, de novembre 23, 2004 Edit This 1 Comment »NO volia tornar sense aço......... ho he buscar, he escarbat i l'he trobat......... la lletra en castella d la cançoneta dels fraggle, ejjejeje, direu q stic boja, pero q voleu, soc una boja...........:
Vamos a jugar
tus problemas dejalos
Para disfrutar
ven a Fraggle Rock
Hay que trabajar
no podemos descansar
vamos a cantar
con Gobo, Muzzy, Dudo, Bombo, Rossi...
Vamos a jugar
tus problemas dejalos
Para disfrutar
ven a Fraggle Rock
ven a Fraggle Rock ...
dimarts, de novembre 16, 2004 Edit This 0 Comments »
ajjajajajja, aci stan tots, uooooooooooooooooooo
dimarts, de novembre 16, 2004 Edit This 0 Comments »
mireuuuuuuuuuuu, un curriiiiiiiiii, jooooooooooooooo,Dance your cares away,
Worry's for another day.
Let the music play,
Down at Fraggle Rock.
Work your cares away,
Dancing's for another day.
Let the Fraggles play,
We're Gobo, Mokey, Wembley, Boober, Red
En castella era algo aixina com:
Vamos a bailar,
esta aldea e genial,
ven a fraguel rock,
i disfrutaras.............. fa tants anys q no ho canto
Worry's for another day.
Let the music play,
Down at Fraggle Rock.
Work your cares away,
Dancing's for another day.
Let the Fraggles play,
We're Gobo, Mokey, Wembley, Boober, Red
En castella era algo aixina com:
Vamos a bailar,
esta aldea e genial,
ven a fraguel rock,
i disfrutaras.............. fa tants anys q no ho canto
